Maite Travé participa amb la videoinstal·lació Purifica’ta la mostraque la galeriaSetba de Barcelona acull en el seu espai expositiu. L’autora explora les narratives del gènere i del sexe i proposa la possibilitat d’escapar de la banalització, la distorsió i la simplificació del cos. Purifica't desemmascara el relat que estableix com a naturals determinades concepcions i relacions entre el sexe biològic i el gènere al que hem d’adscriure’ns.
Un segle de dones és una exposiciócol·lectiva i multidisciplinària que agrupa l’obra de diverses artistes que reflexionen entorn als conceptes de gènere i d’identitat. S’inaugura el dimarts 8 de març a les 20h, i es podrà visitar fins al 30 d’abril de 2011.
Instal·lació Purifica't de Maite Travé al FEMART'10 (16ª mostra d'art de dones de ca la dona) Des del 20 de maig al 4 de juny
Inauguració: dijous 20 de maig a les 19:30h a la sala Rosa Vallespí del CCDFB Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. C/Sant Pere més Baix,7, 2ªplanta.
Purifica't és una obra amb segell de dona que qüestiona l’èmfasi en allò corporal. Es presenten diferents fragments d’un cos femení, fets de glicerina i amuntegats a la manera d’un conjunt desordenat d’ex-vots pel benefici de la possibilitat de la producció de nous significats. Són parts mutilades que ens remeten a una identitat fragmentada, descentrada i heterogènia. El conjunt el formen genitals femenins, punys i peus, parts superior d’un rostre i mentons amb la boca tancada que anuncien que allà s’hi troben totes les dones: el sexe biològic i la representació del gènere femení.L’obra escapa del cub blanc i es desborda per l’espai íntim i reservat en exclusiva al sexe i al gènere masculí: el lavabo d’homes. Els materials són efímers: l’aigua que corre i el sabó, però no ho és l’obra, que és la subversió del cos quotidià a través d’un acte ritual quotidià comho és el rentar-se.
Travé tematitza la textualitat del cos i explora les narratives de gènere i sexe. Els ex-vots ens ofereixen la possibilitat de purificar els nostres cossos fets amb motlle, perforats i marcats. Se’ns convida a una forma d’expiació, i se’ns brinda la salvació mitjançant el ritual de l’ablució amb les parts de l’anatomia humana que més càrrega negativa han tingut en la nostra tradició. Per dur a terme aquesta purificació, comptem amb unes instruccions d’ús. Fins i tot se’ns pauta el temps que ha de durar un acte tan trivial i quotidià com el de rentar-se. Res queda fora de control, ni l’intent de fugir-ne.
Ens enfrontem a la possibilitat d’un desplaçament que ens ajuda a escapar de la banalització, la distorsió i la simplificació del cos. Purifica't desemmascara el relat que estableix com a naturals determinades concepcions i relacions entre el sexe biològic i el gènere al que hem d’adscriure’ns. Representa un descentrament i suggereix que els subjectes no governen la seva vida amb una autonomia real i objectiva.
El 17 de desembre, dins de la programació del BAC'09, Redes, es va visionar la vídeoinstal·lació Fraccióa la Galeria Setba de Barcelona. Aquest any el Festival d'Art Contemporani de Barcelona esta dedicat en la seva totalitat a la producció realitzada per part d'artistes dones de tot el món. Amb Pandora’s Boxes, el BAC pretén escapar dels estereotips per presentar el panorama artístic contemporani vinculat al gènere, especialment en el desenvolupament de l'art conceptual, el videoart i la performance, a més de les tècniques tradicionals.
“una bona instància per gaudir de la sensibilitat portada fins els límits, allà on només elles tenen el secret, és a dir, aquella altra visió del món coronada per roses, on es troben la fragilitat amb la força, la maternitat amb la vida i alhora amb la mort, el petó amb la sensualitat i les mans amb la matèria”Alex Ceball
I Fracció I 2009 I videoinstal·lació I 25' I mides variables I
Fracció es presenta en format d’instal·lació. És una obra de caràcter processual constituïda pels patrons del cos de l’artista impresos en paper, sobre els que es projecta un vídeo. En aquest vídeo s’enregistra l’acte de dibuixar aquests patrons sobre el propi cos. A través de la discriminació de la càmera (enquadraments) es pretén alterar la percepció del cos, per a redefinir-ho.
El procés de concepció de l’obra es gesta a partir de les nocions de construcció, deconstrucció i espai. La superfície del cos físic és entesa com un element espacial susceptible de ser fragmentat, manipulat i desplegat. La presa de mesures de la superfície del cos permet confeccionar una sèrie de patrons, que són presents en l’obra de dues maneres; materialitzats en paper, i dibuixats/marcats sobre el cos al vídeo.
El títol al·ludeix a la unitat de temps i a la fragmentació de la matèria (patró). Cada parcel·la acotada és enumerada successivament. Es conten dies, moments, esdeveniments passats, en una voluntat de recórrer/transitar per la memòria, d’esmentar i oblidar. El procés de dibuixar els patrons sobre el cos provoca l’efecte contrari; amb el moviment es desdibuixen i/o s’esborren les línees i els números prèviament marcats. El factor temps és, simultàniament, un mecanisme de construcció i de deteriorament/desgast.
Es contemplen dues definicions entorn al concepte de patró; el patró de comportament, entès com una norma establerta, un esquema predefinit què és un modela seguir, i el patró entès com una plantilla estàndard que permetla reproducció de còpies idèntiques. La construcció d’un patró del propi cos pretén escapar del patró establert. Fugir de l’ estàndard, de la norma. Es proposa un patró personalitzat. Alhora es fa palesa la complexitat i la impossibilitat de pretendre mesurar i acotar quelcom que és canviant (físic/psicològic).
L’artista assumeix el rol de topògraf, realitza un plànol descriptiu del lloc(del cos), fet queés en sí mateix, un estat de la qüestió. L’obra és una dissecció metafòrica, un acte analític que pretén la introspecció i convida a reflexionar entorn a alguns factors que intervenen en la construcció de la identitat en clau de gènere.
