Fracció

I Fracció I 2009 I videoinstal·lació I 25' I mides variables I

Fracció es presenta en format d’instal·lació. És una obra de caràcter processual constituïda pels patrons del cos de l’artista impresos en paper, sobre els que es projecta un vídeo. En aquest vídeo s’enregistra l’acte de dibuixar aquests patrons sobre el propi cos. A través de la discriminació de la càmera (enquadraments) es pretén alterar la percepció del cos, per a redefinir-ho.

El procés de concepció de l’obra es gesta a partir de les nocions de construcció, deconstrucció i espai. La superfície del cos físic és entesa com un element espacial susceptible de ser fragmentat, manipulat i desplegat. La presa de mesures de la superfície del cos permet confeccionar una sèrie de patrons, que són presents en l’obra de dues maneres; materialitzats en paper, i dibuixats/marcats sobre el cos al vídeo.

El títol al·ludeix a la unitat de temps i a la fragmentació de la matèria (patró). Cada parcel·la acotada és enumerada successivament. Es conten dies, moments, esdeveniments passats, en una voluntat de recórrer/transitar per la memòria, d’esmentar i oblidar. El procés de dibuixar els patrons sobre el cos provoca l’efecte contrari; amb el moviment es desdibuixen i/o s’esborren les línees i els números prèviament marcats. El factor temps és, simultàniament, un mecanisme de construcció i de deteriorament/desgast.

Es contemplen dues definicions entorn al concepte de patró; el patró de comportament, entès com una norma establerta, un esquema predefinit què és un model a seguir, i el patró entès com una plantilla estàndard que permet la reproducció de còpies idèntiques. La construcció d’un patró del propi cos pretén escapar del patró establert. Fugir de l’ estàndard, de la norma. Es proposa un patró personalitzat. Alhora es fa palesa la complexitat i la impossibilitat de pretendre mesurar i acotar quelcom que és canviant (físic/psicològic).

L’artista assumeix el rol de topògraf, realitza un plànol descriptiu del lloc (del cos), fet que és en sí mateix, un estat de la qüestió. L’obra és una dissecció metafòrica, un acte analític que pretén la introspecció i convida a reflexionar entorn a alguns factors que intervenen en la construcció de la identitat en clau de gènere.